Recordes el primer dia que vas sentir papallones a la panxa? I el primer moment emocionant amb el teu millor amic o amiga? O què em dius de l’aixopluc d’aquella abraçada que et reconforta quan ho necessites?

El protagonista de la nostra història, no coneix res d’això. Les seves amígdales del cervell són més petites del normal, com una ametlla que portes a la butxaca per a quan surtis del teatre matar la gana. Això fa que no pugui sentir ni identificar cap emoció.

Com és capaç de relacionar-se amb l’entorn? D’entendre’s a si mateix i als del seu voltant? De crear vincles i viure en un món ple d’estímuls?
En la seva adolescència coneixerà a un altre noi que tampoc se sent comprès per la societat, però per raons ben diferents. Un no pot sentir, l’altre desitjaria poder deixar de fer-ho.